ESPORTS DE RIUS I DELTES
Entrada 1: La piragua
La piragua és un dels vehicles navegables més antics que existeixen. Gairebé tots els pobles i tribus que han habitat la Terra i que necessitaven del riu per viure s'han servit de les piraguas per poder fer la seva vida més fàcil. Els conqueridors d'Amèrica ja havien observat com els indis del Carib navegaven en petites embarcacions construïdes amb troncs d'arbre ahuecados, que impulsaven amb rems. Encara que les canoes i els caiacs, lluny de desaparèixer en les societats més civilitzades o modernes, s'han popularitzat com un esport atractiu i dinàmic que pot practicar-se tant en aigües tranquil·les i manses com en els ràpids dels rius més salvatges.
El piragüisme és un esport nàutic en el qual es poden aconseguir grans velocitats,
consisteix a navegar amb canoes o caiacs, propulsados a rem per una, dos o quatre tripulants. En aquesta disciplina es disputen carreres de velocitat i de fons. Els materials fonamentals són; l'embarcació (canoa o caiac); un rem; un casc lleuger normalment de fibra de vidre o plàstic en embarcacions d'esbarjo, i fibres de kevlar o carboni en embarcacions de competició; una armilla salvavides; una corda de rescat, escarpines, mitjons i guants de neoprè i, per descomptat, el vestit isotèrmic o de neoprè.
Modalitats
Existeixen diferents modalitats de piragüisme o canotaje, depenent del tipus d'embarcació, del nombre de persones que muntin sobre ella o de la superfície aquàtica sobre la qual es desenvolupi (mar, riu, llac o pista artificial). Les modalitats de piragüisme d'aigües tranquil·les i d'eslàlom són les que actualment es mantenen com a esport olímpic.
Aigües Tranquil·les. Són aquelles en les quals la sortida es dóna a les embarcacions col·locades en línia i sempre sobre aigües tranquil·les, recorrent una distància sense obstacles en el menor temps possible. Les distàncies de 200, 500 i 1.000 metres estan reconeguts com a olímpics.
Les regates es poden classificar en: -De velocitat en línia: quan la distància recórrer no depassa els 1.000 metres
De fons en línia: quan la distància a recórrer depassa els 1.000 metres.
Les embarcacions han de ser reglamentàries, amb un pes mes o menys exacte. En les competicions de velocitat les embarcacions individuals han de pesar 12kg, i en les de llarga distancia 8kg.
Eslàlom en aigües braves. Consisteix a recórrer, en el menor temps possible i sense penalitzacions, un canal en aigües braves la dificultat tècnica de les quals s'augmenta mitjançant portes de pas obligat.
Aigües Braves. Consisteix a realitzar el descens en aigües braves de diversos quilòmetres de rio natural en el menor temps possible.
Caiac-pol: Esport jugat sobre caiacs individuals amb certa similitud al waterpolo.
Caiac de mar: Es practica en aigües obertes de llacs, badies o en el mar Barco-drac: Arrelades en les mil·lenàries tradicions xineses
Entrada 2: El kayak
El kayak de competición es una pequeña embarcación de madera o plástico totalmente cerrado, con una sola abertura donde el palista va sentado mirando hacia la proa, en el sentido de la marcha, y cubierto con un material impermeable (cubrebañera). Su asiento debe tener forma anatómica, y ser firme y regulable. Su origen se remonta a los esquimales, que los usaban para pescar y cazar. Son de una, dos o cuatro plazas, y las hay de río, de aguas bravas, de velocidad o de pista, de kayak de mar, de rodeo, de kayak-polo, de slalom de aguas bravas, de recreo, etc.
![]() |
Noi en el kaiac en un riu
|
Las piernas permanecen en suave flexión, con la planta del pie sobre el reposapiés y los talones apoyados en el fondo de la embarcación. Gracias al apoyo de las piernas y los talones, el remero mantiene el equilibrio en todo momento. El remo del kayak se sostiene con las dos manos agarradas a la barra en los puntos de empuñadura. La posición básica se logra sosteniéndolo horizontalmente, de forma que una de las hojas esté en posición vertical y la otra, en horizontal. La acción motriz del remo exige mucho esfuerzo físico para lograr una gran velocidad. Para aprovechar y transformar esa fuerza, es necesario poseer un acusado sentido del equilibrio. En K-1 el movimiento del remo puede descomponerse en varias fases: contacto con el agua, tiro o arrastre, extracción y trabajo en el aire.
Técnica de remo en kayak
1. Preparación. El piragüista se prepara para meter la pala en el agua.
2. Ataque y pasada. El piragüista introduce la pala en el agua. A continuación, tira de ella hacia atrás. Esto impulsa el kayak hacia delante.
3. Salida y transición. El piragüista saca la pala del agua y vuelve a colocar el remo en la postura inicial, al otro lado del kayak. Debe realizar la transición deprisa, para no perder velocidad.
2. Ataque y pasada. El piragüista introduce la pala en el agua. A continuación, tira de ella hacia atrás. Esto impulsa el kayak hacia delante.
3. Salida y transición. El piragüista saca la pala del agua y vuelve a colocar el remo en la postura inicial, al otro lado del kayak. Debe realizar la transición deprisa, para no perder velocidad.
Fonts d'informació:
Foto de un noi en un kayac: http://deportesacuaticos.info/wp-content/uploads/2011/01/Tecnica-de-remo-en-canoa.jpg
Foto de la noia en la piragua: http://www.beachmat.es/piraguas_piragua_akita.html
Font d'informació del kayak i piragua: http://deportesacuaticos.info/piraguismo
No hay comentarios:
Publicar un comentario